7.00 café a la Bassa. Ànims de Borras i cap al cotxe, La gent dels Regurs, Farrubio, Penyaflor i 22.5 km mos esperen.
En arribar als Reguers la resposta a la pregunta… Perquè? (versió catalana a la famosa pregunta Mourihnyana Por que?) perquè la cursa del vent? Pos perquè fotia un vent que faena tenies per aguantat dret.
Recollir dorsal, xerradeta en uns i altres, un ratet de calentament en Nicolae i Albert (La Senia), control de xip i ja estem corrent.
Comencem baixant, molta pedra solta, algun tramet de pista i comencem a pujar.
Davant, Jordi dels primers aguantant el tipo, fort estàs lladre. Jo més enrere vaig fent. Primer pic saltat. Farrubio espera. La pujada la vaig fent al meu ritme, a Jordi el deixo marxar, ja feia rato que l’havia deixat marxar. M’ha pareix que desde el tret de sortida mes o menys. L’Andreu seguint en la seva evolució, que satisfet estaria Charles Darwin si aixeques el cap, també va fent la seva carrera.
Arribem a l’ultima i eterna ultima pujada, Penyaflor. Que llarga que es va fer......però que llarga.....jo he vist la gran muralla xina, i no era tant llarga, tos ho juro. Però poc a poc i anar fent vaig arribar dalt. La baixa....que tos he d’explicar d’una baixa que ve desprès de tres pujades com estes i de 18 km a les cames....pos que t’he deixes anar i “pide pista que despego......” ja nomes pensant en l’arribada. Pista entre oliveres, un barranquet i la recta d’asfalt fins al poli. Aquí vaig notar la falta de km a les cames i els gemelos i els isquios van dir prou. Pujats fins les orelles, vaig estirar i continuar fins a l’arribada. Gran rebuda de la família CaraNord i de la gent dels Reguers. Al final 2.58.49 i 32 de la general, més que content. Felicitar a Jordi, quina gran carrera, 2.36.11, 8é de la general i com no a Andreu 3.35.19, 90 de la general.
Gran cursa i gran organització de tota les gent dels Reguers. Felicitats a tots.
Fins la propera edició de la Cursa del Vent.
En arribar als Reguers la resposta a la pregunta… Perquè? (versió catalana a la famosa pregunta Mourihnyana Por que?) perquè la cursa del vent? Pos perquè fotia un vent que faena tenies per aguantat dret.
Recollir dorsal, xerradeta en uns i altres, un ratet de calentament en Nicolae i Albert (La Senia), control de xip i ja estem corrent.
Comencem baixant, molta pedra solta, algun tramet de pista i comencem a pujar.
Davant, Jordi dels primers aguantant el tipo, fort estàs lladre. Jo més enrere vaig fent. Primer pic saltat. Farrubio espera. La pujada la vaig fent al meu ritme, a Jordi el deixo marxar, ja feia rato que l’havia deixat marxar. M’ha pareix que desde el tret de sortida mes o menys. L’Andreu seguint en la seva evolució, que satisfet estaria Charles Darwin si aixeques el cap, també va fent la seva carrera.
Arribem a l’ultima i eterna ultima pujada, Penyaflor. Que llarga que es va fer......però que llarga.....jo he vist la gran muralla xina, i no era tant llarga, tos ho juro. Però poc a poc i anar fent vaig arribar dalt. La baixa....que tos he d’explicar d’una baixa que ve desprès de tres pujades com estes i de 18 km a les cames....pos que t’he deixes anar i “pide pista que despego......” ja nomes pensant en l’arribada. Pista entre oliveres, un barranquet i la recta d’asfalt fins al poli. Aquí vaig notar la falta de km a les cames i els gemelos i els isquios van dir prou. Pujats fins les orelles, vaig estirar i continuar fins a l’arribada. Gran rebuda de la família CaraNord i de la gent dels Reguers. Al final 2.58.49 i 32 de la general, més que content. Felicitar a Jordi, quina gran carrera, 2.36.11, 8é de la general i com no a Andreu 3.35.19, 90 de la general.
Gran cursa i gran organització de tota les gent dels Reguers. Felicitats a tots.
Fins la propera edició de la Cursa del Vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada